24 abril 2013

Hui no és 25 d'Abril.


"Fechas y aniversarios son coyunturas de activación de la memoria". (E. Jelin)

Cojuntures arbitràries, comunament acceptades i declarades políticament solemnes, però subjectes no obstant a discussió i interpretació.

No va ser precisament un 25 d'abril, però aquesta és la data que activa la memòria dels que entenem la identitat com un dret inalienable. No va ser un 25 d' abril del 1707. Aquest dia en els camps d'Almansa les tropes aliades eren derrotades pels exèrcits del pretendent Borbó. Aquest dia havien molt pocs combatents valencians, i segurament cap veí nostre. La batalla d'Almansa és un dels episodis principals de la Guerra de Successió, però té més relació amb el conflicte dinàstic, entre elits, que amb una altra de les identitats que ens ocupa: la dels improvisats soldats que calçaven espardenyes, i armats de pals i corbelles cridaven "visca Basset abans que Carles tercer".

Atenent aquestes altres identitats és inevitable repensar les dates: no va ser un 25 d'abril 1707 el dia que els ressons de la segona germania van perdre la batalla. Va ser potser un 28 de juny del 1706. Aquest dia el general valencià Basset, baluard de la reivindicació anti senyorial, va ser detingut pel foc amic d'un general anglès al servei de Carles III.

No va ser un 25 d'abril sinó un 7 de maig, del 1707, el dia que les tropes borbòniques ocupaven Torrent. Va ser un 8 de maig el dia que es rendia València. I, 11 de setembre del 1714 el dia que definitivament es va perdre tot. A Barcelona, ​​ara si, van combatre dos regiments de valencians, a les ordres de Basset. I van tornar a perdre.

La Guerra de Successió conté conflictes diferents: el dinàstic entre elits governants; el relatiu a la configuració de l'Estat, i el purament social.

Els nostres veïns del segle XVIII van tenir la seua pròpia derrota: un 17 de gener del 1706. Aquest dia Quart desfilava en flames. Però abans i després d'aquest dia, els rebesavis dels nostres rebesavis, van ser obligats a seguir pagant les rendes al senyor, fos quin fos el cognoms d'aquest. Per això cal repetir-ho hui i sempre:
Visca Basset abans que Carles tercer¡¡.



14 abril 2013

!! Viva la República !!



Fue una mujer, “la tía Blanca”, hermana de Vicente Viguer, y esposa de José María Grafiá, quien tras conocerse la victoria de las candidaturas republicanas en las elecciones municipales de 1931, izó “dando vítores de alegría y alborozo” la bandera tricolor en el ayuntamiento de Quart. Un sentimiento muy común en aquellos días, que Miguel Torrent ya había manifestado en la fábrica de ladrillos de don Juan (Bautista Valldecabres), dando vítores a la República, “muy contento y alborozado”. Miguel Torrent Sanz era miembro de la ejecutiva de la UGT local, y en buena lógica participe de la candidatura republicano-socialista, que también en Quart obtuvo mayoría de concejales.

Aunque no existe de momento constancia documental que lo acredite, las elecciones del 12 de abril dieron 7 concejales a la candidatura republicano-socialista, y 4 a los monárquicos. Así lo sugiere Carles Sirera, y lo publicó el periódico “Las Provincias”. Lo innegable en cualquier caso fue el triunfo republicano, que legitimaba la alcaldía de Salvador Vila Vilar, y otorgaba concejalías a líderes obreros tan significativos como José Guzmán Segarra y José Segarra Sanmartín.
En 1930 se censaban en Quart 3.152 habitantes, lo que según la Ley Orgánica Municipal de 1877 le otorgaba una corporación compuesta por alcalde, dos tenientes de alcalde y ocho regidores.
Las elecciones municipales del domingo doce de abril fueron convocadas por el régimen de Alfonso XIII, esperando obtener legitimación y continuismo. Se elegían ocho mil alcaldes en localidades de menos de mil habitantes, el feudo natural de los poderes tradicionalmente establecidos. Y ya se habían proclamado doce mil concejales, por ausencia de candidatura republicana. Pero pese a lo comúnmente creído, la opción monárquica perdió en número de votos y en número de concejales. El mensaje político era inequívoco. Alfonso XIII publicó en la portada del “ABC”, el 17 de abril de 1931, que “las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo”. No era sólo una cuestión de sentimiento, que seguramente también; el descrédito de la monarquía y la inoperancia social de la Dictadura competían contra opciones políticas emergentes, y perdieron el combate de las urnas.

El republicanismo aparecía en muchas de las siglas del arco político; además eran republicanos, por naturaleza, los socialistas y los ugetistas; los anarquistas, los comunistas y los marxistas. Pero una parte significativa de los elegidos en las candidaturas republicano-socialistas, eran personas derivadas del régimen de Alfonso XIII. En Quart de Poblet se manifestaba esa evolución política en Salvador Vila Vilar, el alcalde elegido el 12 de abril, que ya era alcalde con Alfonso XIII, por designación gubernativa. Era formalmente republicano desde el 24 de octubre de 1930, según recuerda Coll Ferrer. Fue miembro del blasquista Partido de Unión Republicana Autonomista, y posteriormente de Izquierda Republicana, por la deriva derechista del PURA. Salvador Vila había sido presidente de la Unión Patriótica, partido creado por Primo de Rivera, y además, amigo político del hombre más poderoso e influyente de Quart de Poblet. En el Fichero de Criminalidad se le califica de “muy rojo”, y “traidor”; apelando sin duda, en este último caso, a su pasado político. Salvador Vila fue alcalde durante la monarquía, durante la República y los primeros meses de la guerra. Según su propio testimonio, Quart de Poblet era su “segundo pueblo”, aunque no por ello le generara “menos afectos que el primero”; a Quart habían llegado sus padres, y en Quart habían nacido sus hijos.
Salvador Vila Vilar fue condenado a 30 años de cárcel por los vencedores de la Guerra de España. Estuvo preso en San Miguel de los Reyes hasta principios de los años 40, y fue posteriormente trasladado a la Prisión Central de Burgos. Los detalles de su condena, y los previsiblemente endebles argumentos que contiene, serán conocidos cuando el Archivo General e Histórico de Defensa, y el Archivo General de Ministerio de Interior, puedan atender la petición de reproducciones.



NOTAS:
(1). En “Historia de los vencidos” (Ajuntament de Quart de Poblet, 2012) cito erróneamente lo escrito por Coll Ferrer (1984). Atribuyo a José Grafiá Aliaga haber izado “la bandera tricolor en el Ayuntamiento tras la proclamación de la II República” (pag. 35), cuando en realidad Coll Ferrer nombra expresamente a “la tía Blanca”, como protagonista del hecho.
(2) Carles Sirera Miralles es autor de “República, guerra, represión y regreso a la democracia”, en “Quart de Poblet. Historia, Arte y Gegografía”, (Ajuntament de Quart de Poblet, 2012. En formato digital).
(3) El hombre más poderoso e influyente de Quart de Poblet, durante el primer cuarto del siglo XX, era sin duda Juan Bautista Valldecabres.
(4) Puede consultarse el “Manifiesto al Pueblo de Cuart”, publicado por Salvador Vila Vilar en marzo de 1930.






12 abril 2013

Primers resultats electorals





12 d'abril de 1931Des de les vuit del matí els homes majors de 25 anys no privats dels seus drets, han pogut triar entre les diferents candidatures presentades als comicis municipals convocats per aquest segon diumenge d'abril, a Quart, a les localitats veïnes i a tota Espanya. 
En Massanassa els incidents han provocat l'ajornament fins al dia 14 de la votació en dos dels col · legis electorals de la població. Segons el relatat pel dretà "Diario de Valencia" s'han succeït les discussions violentes, els altercats i els amaños, fins al punt de produir-se la ruptura de dues urnes en un guirigall protagonitzada per un centenar de joves, que ha motivat la intervenció de la Guàrdia Civil de Catarroja. 

El diari blasquista "El Pueblo" informa per la seva part dels incidents succeïts a Silla, on igualment s'ha produït el trencament d'urnes.


Els primers resultats constaten el triomf de les candidatures republicanes a Quart de Poblet, Torrent, Benetússer, Sedaví, Alfafar i Paiporta, i el de les monàrquiques a Xirivella, Alcàsser, Manises i Catarroja.

En Quart de Poblet, tot i la diversitat de dades, la majoria aconseguida per la coalició republicà-socialista, sembla inqüestionable.
Han resultat elegits, segons "Diari de València", set regidors republicans i un monàrquic, que sumats als 3 designats governativament per l'encara vigent monarquia, completen els onze regidors que refereix "Las Provincias ".

L'expectació a Quart i a Espanya sencera és màxima després de conèixer les primeres dades, que auguren la derrota de les candidatures monàrquiques. 
Fins i tot, afirmen els analistes més agosarats, la caiguda d'Alfons XIII és inevitable.




10 abril 2013

Pasado mañana (también en Quart) habrá elecciones






“Pasado mañana habrá elecciones. Serán las primeras que se celebran después de ocho años de haber sido descartada por completo la intervención popular en la vida pública de toda España. Probablemente hará un sol admirable. Los ciudadanos saldrán a votar endomingados, respirando con delicia el aire primaveral, sintiendo que es una fortuna vivir en este clima benigno.”

LaVanguardia. Viernes, 10 de abril de 1931.