27 junio 2013

SE BUSCA ESTE NOMBRE




¿CAIGUT SENSE CAUSA?

Vicente Liern Pascual va morir el 26 de maig de 1937 a València. Segons Vicent Gabarda (1996) va ser víctima de la repressió a la rereguarda republicana, durant la Guerra d'Espanya.

Totes les víctimes de la violència política mereixen igual consideració. A totes i cadascuna d'elles, fos quin fos el motiu de la seua mort, fos quin fos el seu botxí, se'ls va arrabassar el més innegable i elemental dret. Recuperar la memòria de la seua desgràcia restitueix el seu honor, i fa del passat, una valuosa lliçó per al present.

Vicente Liern Pascual era veí de Quart de Poblet, representant de professió, tenia 32 anys, i estava casat. No se li coneix militància política. No té referència al "Portal de Víctimes de la Guerra Civil i Represaliats del Franquisme" del CDMH, i no apareix citat com a víctima en el "Ramo separado de Cuart de Poblet" de la Causa General. El seu nom no va ser inscrit com "caido por Dios y por España" per les autoritats franquistes. La data de la seua mort és considerablement tardana per poder atribuir el seu assassinat a la repressió dels primers mesos d'anarquia, després del cop militar, que durant els mesos d'agost, setembre i octubre de 1936, van sumar el 75 per cent del total de víctimes al País Valencià. Al mes de maig de 1937 en què va morir Vicent Liern Pascual, altres 17 persones van ser assassinades, el que suposa el 0,36% de les 5062 comptabilitzades i referides per Gabarda.

Quina va ser doncs la causa que va acabar amb la seua vida?; Algú va conèixer a aquesta persona?; Algú sap la seua història?

15 junio 2013

BLINDATS A QUART






BLINDATS A QUART

Segons Coll Ferrer almenys 26 veïns nostres van perdre la vida al front, durant la Guerra d'Espanya (1936-1939). Molts altres van ser reclutats, o es van allistar voluntaris, per defensar la República amb les armes.
Quart no va estar en primera línia de foc, com per exemple moltes localitats de la província de Castelló, però va ser segons Ramon Salas, seu del Quarter General de la Brigada de Blindats de l'Exèrcit Popular Republicà, i possiblement de l'Escola Popular de Guerra de Blindats. 
Segons la declaració d'Alberto Tomás y Daniel a la Causa General, la seva casa va ser confiscada per les autoritats republicanes, i destinada a caserna d'un dels batallons de la referida força blindada. Segons testimoni de Ramon Segarra, la casa estava situada a l'actual Avinguda Sant Onofre, en el que actualment és un solar, al costat de l'oficina de Correus. També el domicili de Juan Montón Hernaiz (que serà alcalde franquista) va ser segons la seua declaració confiscat per servir d'habitatge a un alt militar republicà.
El coronel Enrique Navarro Abuja estava al comandament de la Brigada de Blindats, composta per tres batallons, cada un dels quals comptava amb més de vuit-cents soldats, 23 vehicles metralladors i 9 artillats amb canó. Aquests últims eren blindats BA-6/30 soviètics, però els vehicles metralladors eren del model UNL-35, fabricats a la Unió Naval de València. Van ser dissenyats a la capital i produïts en els Alts Forns de Sagunt. En aquell temps els valencians comptàvem amb l'enginyeria i la indústria suficient per afrontar el repte de construir un nou vehicle blindat; València era capital de la Republica
Encara que es van produir menys de dos-cents d'aquests vehicles, alguns dels capturats per l'exèrcit franquista van ser utilitzats fins a finals de la dècada dels anys 50, fins i tot uns pocs van combatre prop de Moscou durant l'ofensiva alemanya. Estaven tripulats per tres homes, pesaven gairebé dues tones i mitja, i el seu motor de gasolina de sis cilindres i 73 CV els permetien els 50 quilòmetres per hora.
Sense dubte alguns d'ells van circular pels nostres carrers.