25 mayo 2015

RESULTADOS ELECTORALES 24 mayo 2015 en Quart de Poblet




Los números de las elecciones municipales de ayer ofrecen conclusiones de todo tipo. Éstas que les indico son las mías:

-El porcentaje de participación en 2015 (73,4%) ha aumentado muy ligeramente con respecto a 2011 (72,8%). 

-El censo de electores ha disminuido en 2015 (20.437) con respecto a 2011 (20.521) en un insignificante 0,4%.

-El PARTIDO SOCIALISTA ha obtenido en 2015 un total de 11 concejales, 1 más que en 2011., aunque en 2011 obtuviera el 45,7% de los votos (6.604), y en 2015 el 42,12% (6.146). El PSOE de Quart obtiene mejores resultados (6.146 votos) en las elecciones locales que en las autonómicas (4.467 votos y 30,5% de los votos).

-El PARTIDO POPULAR ha obtenido en 2015 un total de 4 concejales, 5 menos que en 2011. En 2011 obtuvo el 40% de los votos y en 2015 el 18,5%. Sus resultados a nivel local (2.693 votos) y autonómico (2.698) son practicamente idénticos.

-COMPROMÍS ha obtenido en 2015 un total de 3 concejales, 2 más que en 2011. En 2011 obtuvo el 5,2% de los votos y en 2015 el 12,9%. Compromís de Quart obtiene mejores resultados en las elecciones autonómicas (2.679 votos y el 18,27% del total) que en las locales (1.875 votos y 12,8% del total).

-La agrupación de electores SÍ SE PUEDE obtiene en 2015 dos concejales. En 2011 no existía como tal. Formalmente no puede compararse su resultado local (1.440 votos y 9,9% del total) con el autonómico obtenido por PODEMOS (en el que militan los concejales elegidos) en Quart (1.835 votos y el 12.5% del total).

-CIUDADANOS ha obtenido en 2015 1 concejal. En 2011 no presentó candidatura. Los resultados de CIUDADANOS Quart son mejores en las elecciones autonómicas (1.184 votos y 8% del total) que en las locales (841 votos y 5,7% del total).

-ESQUERRA UNIDA pierde en 2015 el concejal que obtuvo en 2011. En 2011 obtuvo 959 votos (el 6,6% del total) y 703 en 2015, que supone el 4,8% del total. No hay practicamente diferencia entre los resultados obtenidos en las autonómicas (725 votos que suponen el 4,94%).

-El resto de candidaturas han obtenido porcentajes inferiores al 3% del total de votos: UCIP (373 votos); UPyD (154 votos); FDEE (117 votos) y AVANT (70 votos).


16 mayo 2015

LA HISTORIA EN LOS PROGRAMAS ELECTORALES de QUART 2015


Es una satisfacción comprobar que al menos tres candidaturas de las 10 que se presentan a las elecciones municipales manifiestan propuestas relacionadas con la gestión institucional de la historia local.



EL MUSEO DE QUART
De los “105 compromisos de progreso para Quart de Poblet” que ha publicado el PSOE el “compromiso” 20 propone la creación de un “MUSEO HISTÓRICO en Red” para exponer de manera permanente el patrimonio arqueologico y etnologico local, de manera virtual, así como “también en exposiciones temporales y temáticas”.  EUPV contempla igualmente en el punto 6.7 de su programa la creación del que llama “QUART MUSEU”, calificando el mismo como un espacio de encuentro y participación “construido, gestionado y mantenido por la ciudadanía” con el apoyo y la colaboración del ayuntamiento. El programa de Compromís (en el apartado 4.5) refiere la creación de un “Centro Patrimonial” para centralizar, almacenar y preservar los materiales recopilados, como paso previo de un futuro Museo Etnológico en el que además de exponer de manera permanente materiales desarrollar actividades y talleres relacionados con la conservación del patrimonio.

LA GESTIÓN DE LA FUNCIÓN SOCIAL DE LA HISTORIA.
El compromiso 22 del PSOE propone crear un “Consejo Asesor de Historia compuesto por los ganadores del Premio de Ciencias Sociales entre otras personalidades relevantes en este ámbito”. EUPV (punto 6.8) propone elegir y nombrar, sustituyendo y ampliando la figura del Cronista, al “Comisario de la Memoria Histórica local”, dedicado a la gestión de esta materia. Compromís por su parte  (4.5) propone la creación de un órgano local para el Patrimonio y la Memoria histórica, con el objeto de preservar ambos aspectos y promover “accions de sensibilització sobre la importancia que tenen”. 

EL PATRIMONIO
Tanto PSOE (compromiso 21) como EUPV (6.7) y Compromís (4.5) proponen medidas relativas al patrimonio local. El Molí del Real y la Fábrica de Aceites (por el PSOE); la Cisterna, la Barberia y la citada Fábrica de Aceites (por Compromís) son citadas expresamente como espacios a conservar y utilizar.

LA MEMORIA HISTÓRICA.
No he localizado ninguna mención expresa del PSOE sobre esta materia, que Compromís incluye en lo relativo al “Órgano local”,  y que solo EUPV explicita de manera muy clara en sus puntos 4.18, 4.19 y 6.6,. 
Así por ejemplo EUPV propone eliminar (en aplicación de la llamada “Ley de Memoria Histórica” del gobierno Zapatero) todos los símbolos y nombres de calles de origen franquista, promoviendo para ello “procesos de participación popular para rebautizar dichas calles”.  “Previamente se procederá a explicar y difundir entre la ciudadanía el sentido y objeto de la medida”. Es también EUPV quien propone (4.19) el apoyo institucional a actos “por la memoria democrática y para el recuerdo y dignificación de las víctimas del franquismo y los hombres y mujeres que se enfrentaron a él”.


Dicen los entendidos que la política está cambiando; que surgen nuevas maneras; que se renuevan viejos impulsos. Lo único que personalmente puedo asegurarles es que reconozco en lo propuesto algunas de las ideas que modestamente me he permitido manifestar, motivado más que por la apertura de los programas por mi interés en participar.
Estaría muy interesado en conocer si las otras 7 candidaturas refieren estos cuatro temas (Museo, gestión, patrimonio y memoria histórica). O al menos qué piensan sobre ello. 

03 mayo 2015

VALENCIANISME POLÍTIC A QUART DE POBLET




Es pot entendre per valencianisme polític el moviment social i partidista que fixant el seu programa i objectius en l'àmbit de l'històric Regne de València (Comunitat Valenciana o País Valencià), reivindica en contraposició a l'espanyolisme diferents graus de descentralització, autonomia, o autogovern.

L'origen històric del valencianisme es remunta possiblement a les resistències manifestades contra la castellanització que per la força de les armes va imposar el borbó Felip V el 1707, quan va eliminar furs, drets i la personalitat manifestada durant cinc segles, centralitzant a Madrid la direcció i gestió dels recursos dels diferents territoris de la seua monarquia.

La història del valencianisme polític és recent. Les primeres i tímides manifestacions són de l'últim quart del segle XIX, tot i que serà amb el adveniment i instauració de les llibertats polítiques a la II República quan es manifesten les primeres reivindicacions en favor de l'autonomia política, i es constituïsquen organitzacions polítiques de masses. És difícil qualificar de valencianistes a opcions com el blasquista Partido de Unión Republicana Autonomista o la Derecha Regional Valenciana, tot i que és innegable que les primeres aspiracions autonomistes es manifesten en l'àmbit del centre dreta, i fonamentalment pel PURA.

Serà no obstant en el centre esquerra on apareguen durant la II República les organitzacions valencianistes més significatives: el Partit Valencianista d'Esquerra i Esquerra Valenciana. Cap dels dos partits tindrà representació o presència a Quart de Poblet.

LA VANGUARDIA 14/03/1933

El protagonisme valencianista a Quart recau durant el temps anterior a la Guerra d'Espanya en l'alcalde Salvador Vila Vilar (1931-1936). En la seua àmplia trajectòria política, que abasta des de la presidència local de la Unió Patriotica del dictador Primo de Rivera fins a la militància en la Izquierda Republicana d'Azaña, també té espai la campanya a favor de l'Estatut d'Autonomia que durant 1933 van impulsar els republicans, davant la relativa passivitat de socialistes i anarquistes.

Alzira, 1932.

El conflicte generat per la revolta militar va entorpir el normal desenvolupament de les aspiracions autonomistes, que a més, les organitzacions d'àmbit estatal (PCE, CNT, PSOE) consideraven secundàries per la conjuntura, i segurament per falta de sensibilitat. Les Joventuts Socialistes de Quart van donar suport el 1932, durant la discussió de l'Estatut de Catalunya, a un manifest en favor de l'ensenyament en castellà.
Durant l'anomenat tardofranquisme les organitzacions polítiques d'esquerra van assumir la concepció federalista de l'Estat, reivindicant en major o menor mesura fórmules d'autogovern de més amplitud i recorregut que les que s'havien plantejat durant la II República. A Quart apareixen durant eixos últims anys de la dictadura sensibilitats valencianistes, que a diferència de les del PSOE o PCE no tenien continuïtat amb les organitzacions existents abans de la victòria franquista. La integració d'aquestes sensibilitats permet per exemple recuperar el topònim Quart de Poblet o donar suport des de l'ajuntament a un major grau d'autogovern.

Quart serà desgraciadament escenari d'enfrontament polític i físic en l'anomenada Transició. La dreta espanyolista utilitzarà l'argumentari anticatalanista per impedir la primacia de l'esquerra, i les aspiracions federalistes. La batalla dels símbols que van fomentar precisament els menys sensibles al valencianisme va engreixar amb les formulacions fusterianes dels que considerant poc ser la valenciania pretenien un ésser superior per oposar-se al ser espanyol.

VALENCIA SEMANAL setembre 1979

El que va passar durant les festes patronals de 1979 va provocar en gran mesura la dimissió del primer alcalde (PSOE) elegit per sufragi universal en la història de Quart. En les eleccions locals de 1987 dos partits de molt diferent naturalesa obtindran un regidor a la corporació. D'una banda la Unió Valenciana liderada per Vicente González Lizondo, i per una altra la Unitat del Poble València de Pere Mayor (en coalició amb Esquerra Unida) representessen sensibilitats molt diferents del valencianisme. Unió Valenciana repetirà a diferència d'UPV resultat el 1991, per progressivament diluir-se en el Partit Popular. 

Serà precisament en les passades eleccions de 2011 quan la coalició Compromís, hereva de la UPV després de renombrarse en Bloc Nacionalista Valencià, obtinga 1 regidor dels 21 elegits.
La passada història del valencianisme polític a Quart necessita sense dubte més anàlisi i perspectives; però la seua presència actual és ja irreversible.