A estes hores del dia, fa 80 anys, ja se sabia de la revolta al Marroc de certs comandaments militars, traïdors al poble i als seus companys d'armes lleials a l'Estat democràticament constituït. Ja ho havia dit el general Mola, principal capitost de la conspiració: "Quien no está con nosotros está contra nosotros: el movimiento triunfante será inexorable con los compañeros que no resulten ser compañeros".
A estes dates del mes de juliol, l'espiral d'acció-reacció provocada pels que s'oposaven al destí polític decidit a les urnes de febrer del 36, o abril del 31, o simplement volien imposar els seus interessos econòmics i socials, com sempre havien fet, semblava imparable. La participació de la Falange Española de les JONS en el cop militar era evident i notòria. El mateix José Antonio havia dictat ordres de com actuar durant el cop d'estat. Els Carlistes, encara que amb determinades condicions a favor de la bandera i la monarquia, havien decidit després de manifestar les seves objeccions donar tot el seu suport.
El dia 2 al matí dos falangistes havien sigut assassinats a Madrid; a la vesprada caien abatuts dos obrers que eixien de la Casa del Poble. El dia 7 sembla que Franco va decidir finalment sumar-se al cop d'Estat. El dia 8 es detenia, amb motiu, a nombrosos falangistes acusats de sedició. El dia 11 eren de nou falangistes els que assaltaven Radio Valencia per anunciar la imminència de la "revolución nacional-sindicalista". El dia 12 era assassinat el tinent Castillo, destacat membre de la Guàrdia d'Assalt de Madrid. L'endemà patia la mateixa sort el diputat ultradretà Calvo Sotelo.
A estes hores del divendres 17 de juliol ja s'havien reunit les principals forces polítiques i socials de l'esquerra; se succeïen els debats i les discussions en tots els àmbits; s'escoltava (pels privilegiats que disposaven d'ella) la ràdio en ona curta i normal a la recerca de notícies, i es llegia en els diaris les últimes informacions. Una d'elles, la del frustrat atemptat contra el rei Eduard VIII d'Anglaterra semblava intranscendent entre tanta incertesa. Hui sabem que no ho era.