 |
| FOTO Mateo Sanchis Aznae
La data del 9 d'octubre refereix i commemora la conquesta per al poder cristià de la ciutat de València pel rei Jaume I. Precisament esta, i no altra, pel caràcter simbòlic que la ciutat adquireix en època musulmana, i per la capitalitat que en el futur regne de València ostentarà i mantindrà fins a 1707.
En este transcendent fet històric que commemorem, Quart de Poblet, com en altres esdeveniments que ja hem referit en MEMÒRIA DE QUART (la Guerra de Successió del segle XVIII o la revolució cantonal del XIX), adquireix protagonisme a l'albergar en el seu terme successos determinants en el procés de constitució de l’estat propi que hui determina la nostra identitat i realitat política.
Un estat propi, el Regne de València, establert com a conseqüència de la correlació de poders entre el monarca i la noblesa feudal, que resolta a favor del rei Jaume, permet al segle XIII convertir les costums en furs, i en el XIV fixar la identitat valenciana pròpiament dita. En este procés, a mitjan segle XIII, uns decennis després de consumar-se la conquesta de València, gran part de la noblesa aragonesa, copartícip de l'empresa del rei Jaume, beneficiària directa del repartiment del "botí" obtingut, apel·la al seu propi fur aragonès en oposició al rei i al fur valencià que els era menys favorable. En eixa circumstància, l'any 1261, els nobles aragonesos abandonen la ciutat de València, anant a Quart (encara no de Poblet) per manifestar la seua contrarietat i oposició a la personalitat jurídica pròpia del nou Regne. Desconec què va determinar l'elecció del destí, però possiblement venia donat per la proximitat i l'existència de castell i vila en la qual allotjar-se, així com segurament pels peculiars repartiments territorials i jurisdiccionals propis de l'edat mitjana.
La conquesta cristiana de la València musulmana que commemorem sembla obviar la injustícia històrica que va suposar l'ocupació d'un territori, i la dominació de persones, que fins llavors sent les naturals, seran desterrades en benefici de la repoblació de famílies cristianes (a Quart de Poblet, en 1334). La història no es pot canviar: la configuració de l’estat propi, i de la identitat que es deriva de la seua existència durant gairebé cinc segles, és una realitat històrica innegable, que retrotreu el nostre ser nacional a diversos segles abans que existira eixe altre ésser (espanyol) en el que ara estem.
El valencianisme del present va més enllà de la qüestió identitària o sentimental. Hui adquireix interès racional donat el demostrat maltractament financer i polític que el vell Regne de València rep de l'estat del que necessàriament forma part, encara que sembla que en qualitat de terra conquerida.
La Història no pot canviar-se, però el futur si. Tots a una veu.
|