 |
| Camp de Concentració d'Albatera (2018. Arxiu de l'autor) |
Temps i espai són referències fonamentals en el coneixement de la Història. L'espai en el qual, en un determinat temps han succeït els fets, adquireix especial rellevància quan el que s’ha viscut és extraordinàriament tràgic. En el coneixement públic del passat amb finalitats polítiques, que anomenem memòria històrica, els espais de la memòria contenen el valor del que representen i ensenyen.
En el coneixement de la repressió franquista, a difondre amb l'objecte de conformar una memòria democràtica intolerant amb qualsevol tipus de violència política, els espais dignes de memòria són desgraciadament abundants i de diferent tipus. La repressió institucional contra l'oponent polític exercida pel victoriós règim franquista es va localitzar en camps de concentració, dependències policials i militars, jutjats, presons, camps de treball i llocs d'execució. Els camps de concentració, espais relativament improvisats en el qual es concentra a l'enemic vençut solament són el principi de la desgraciada cadena patida per les víctimes, però evidencien la naturalesa d'un règim que en els seus primers anys triomfals, pel seu innegable parentiu nazi-feixista és especialment violent i cruel.
 |
| Camp de Concentració d'Albatera (2018 Arxiu de l'autor) |
Els historiadors (Gavarda, Girona, Santacreu) refereixen per a l'àmbit del País Valencià diferents camps i llocs de concentració: Azuebar, Gilet-Petrés, Portacoeli-Serra, Benaguasil, la fàbrica de rajoles “El Pelicano” d'Algímia d'Alfara, la paperera de Catarroja, Montserrat, Sueca, Carcaixent, Manuel, Denia, L’Algar, Elx, Monòver, Oriola, València, l'anomenat camp dels Ametlers d'Alacant, Albatera…
En la immediata postguerra, i segons càlculs de l'historiador Javier Rodrigo, mig milió de persones van ser recloses a Espanya en 188 camps de concentració, dels quals tres són especialment significatius: Miranda d'Ebre, Sant Pere de Cardeña i Albatera.
En el camp de concentració d'Albatera (actualment San Isidro) establit a principis d'abril de 1939, aprofitant els terrenys que ocupava el Camp de Treball inaugurat per les autoritats republicanes a l'octubre de 1937, van ser concentrats en condicions inhumanes, fins al seu tancament a l'octubre del mateix any, molts milers de vençuts, entre els quals almenys un mereix especial atenció per a la nostra memòria més propera.
Emilio Valldecabres Malrás, nascut a Quart de Poblet segons el llistat de presoners del camp d'Albatera elaborat per Tomás Montero (de l'associació “Memoria y Libertad” i publicat en el seu web del mateix nom), va ser finalment condemnat a mort en la causa instruïda per la justícia militar en 1939, i afusellat en el Cementeri de l'Est de Madrid el 17 de gener de 1940. Tenia 33 anys, era vidu i pare d'una xiqueta anomenada Marina.
Ja s'ha publicat en diferents àmbits, inclosa “MEMÒRIA DE QUART”, la trajectòria política i personal d'Emilio Valldecabres Malrás, encara que incomprensiblement no se li haja inclòs en la llista local de víctimes mortals del franquisme. Error i injustícia històrica, que per la part que em correspon demane disculpar.
Semblant i desafortunada escassa atenció pública mereix el cruel espai en el que com a molts altres Emilio Valldecabres Malrás va estar privat de llibertat i de la més mínima consideració humana. Els nombrosos relats de les víctimes del Camp d'Albatera de l'horror viscut mereixen que siga considerat un espai de memòria, un símbol del que en absència de democràcia poden patir les persones. Molt poca, difícil de localitzar, i en mal estat de conservació és l'esment públic que fins hui disposa el Camp d'Albatera: un discret monument i una placa dedicada en 1995 per la CNT-AIT amb el següent text:
“EN RECUERDO DE TODOS LOS SERES HUMANOS QUE SUFRIERON Y MURIERON POR UN MUNDO MÁS JUSTO Y MÁS LIBRE. CAMPO DE ALBATERA”
 |
| Camp de Concentració d'Albatera (2018 Arxiu de l'autor) |
 |
| Camp dels Ametlers (2018 Arxiu de l'autor) |
 |
| Camp dels Amettlers (2018 Arxiu de l'autir) |
A Quart de Poblet la positiva iniciativa institucional manifestada en la "Ruta QDP 36/39", que identifica edificis i espais significatius durant la Guerra, sense dubte recupera memòria i afegeix valor turístic.
Però per a seguir construint una memòria democràtica hem de atrevir-nos també amb el dolor que contenen llocs com el de "Les Travesseres", en el qual desenes de persones van ser assassinades al 1936 per l'anomenada "repressió popular republicana".
Amb el mateix fonament, els noms de les víctimes del franquisme, tants anys silenciats, han de referir-se de manera explícita a monument o inscripció, i fer de l'espai públic un espai de memòria.